 |
| El director, Wong Kar-Wai |
divendres, 17 de gener del 2014
Núria opina. THE GRANDMASTER
El dia
que vaig veure el tràiler d'aquesta pel·lícula al cine, li vaig
dir a la Martina que, aquesta seria la propera que aniríem a veure.
No
recordava el darrer film que havia vist d'aquests director, 2046, que
no em va deixar indiferent i de la que encara resten algunes imatges
en la meva memòria, tot i que tinc una certa confusió mental,
respecte a la història que explicava.
Amb
aquesta m'ha passat una cosa semblant, en la meva memòria no hi ha
el record d'una història lineal i cronològica, només hi ha un fort
impacte emocional produït per les imatges d'aquesta història, que
són extraordinàriament belles.
Les
tècniques marcials, el Kung-fu com arbre principal i la seva branca,
el Wing Chun, practicada sobretot en aquesta narració, no són res
més que molt bones excuses per parlar-nos de la recerca impossible
d'un temps perdut, per mitja dels retalls que les emocions van
deixant en la nostra memòria, d'una història d'amor platònic dels
dos protagonistes, Gong Er i Ip Man.
La
vertical i l'horitzontal són els dos elements estètics que
articulen la narració. La narració funciona com un fresc obert amb
diferents escenes, on cada pla explica quelcom en relació a un altre
pla que, no tenen perquè estar articulats linealment.
La veu
en off ens remet a una memòria literària dels records, ens ajuda
donar sentit a allò que passa per davant dels nostres ulls i es
converteix en emocions.
La
història del cinema actual, ens té força desacostumats a un tipus
de cinema que, cal l'entrega total de l'espectador a una experiència
nova, mentre veu la pel·lícula i després.
Cinema
art que, explora l'esperit humà en forma de catarsis.
No us la
podeu perdre, llenceu-vos a l'aventura sense prejudicis, s'ho val.
Martina opina. THE GRANDMASTER
Aquesta obra del gran geni de l'estètica Wong Kar Wai, narra la vida del mestre de Kung Fu, IP Man, qui fou el mestre de Bruce Lee. Està seleccionada com una de les nou possibles aspirants al Oscar per la millor pel·lícula estrangera.
Per qui vulgui saber-ne més li recomano un bon article que explica les diferencies entre les 3 versions que s'han estrenat d'aquesta mateixa pel·lícula que, el seu creador ha trigat 3 anys en acabar.
Aquesta, la trobareu a Caiman Cuadernos de Cine:https://www.caimanediciones.es/the-grandmaster-diferencias-entre-la-version-china-y-la-version-europea/
Diuen que, els personatges fan tot el possible per poder trobar la pau interior, la serenitat i la felicitat. En aquesta història, trobem perfectament retratats els caràcters que representen aquesta recerca del sentit de la vida.
Una obra d'una bellesa extrema, amb molta acció, simbolisme i varies lectures, per tots els gustos. Per mi un plaer haver-me perdut entre el món de la filosofia del Kung fu, la historia del rol de les grans figures d'aquesta art marcial durant l'era prèvia a l'ocupació del Japó (1937-1945), el qüestionat paper d'una dona en una societat que la manté a l'ombra, els processos d'aprenentatge...etc.
Sens dubte opino que, l’experiència val la pena, ja que, una vegada més, m'ha suposat veure una peça d'art posada en la gran pantalla.
Sens dubte opino que, l’experiència val la pena, ja que, una vegada més, m'ha suposat veure una peça d'art posada en la gran pantalla.
dissabte, 11 de gener del 2014
Núria opina. NYMPHOMANIAC
Les
pel·lícules de Lars Von Trier, no deixen mai indiferent, sempre
sorprenen per alguna cosa o altra.
Aquesta,
forma part de les que sorprenen. Sorpren pel tema, la nymphomania
que, segons la definició més popular i moralista, li correspondria
a una dona deboradora d'homes. Treient-li la basant moralista,
podríem dir que, és una dona insatisfeta del que el sexe li aporta
que, va buscant satisfer la seva necessitat, tot cercant noves
experiències.
La que aquí ens ocupa, des de que ha començat a practicar sexe, no hi ha trobat cap satisfacció.
M'agrada
la manera com la història està narrada, en forma de records que la
dona que ha viscut les experiéncies, li va explicant a un home gran
que l'ha recollit del carrer, com un conte de contes, com a les Mil i
una nits o els contes de Boccacio. La dona, va donant a la seva
narració un caire moralista i l'home que l'escolta li treu tota la
càrrega moral i la situa al territori de l'experiència de la que
se'n pot treure molts aprenentatges, sobretot si se'ls compara amb
altres camps, com pot ser la pesca amb canya o la música polifònica.
Una
pel.lícula tendra, bonica i interessant.
…, i
com diu Stellan Skarsgärd, no és una pel:lícula per masturbar-se.
Us la
recomano.
Martina opina. NYMPHOMANIAC
Aquesta pel·lícula dirigida pel
controvertit autor de culte Lars Von Trier ens situa en una realitat
freda, dramàtica i de difícil digestió d’una dona amb el sexe.
Al meu entendre es
tracta d’un treball artístic, ja que aquesta obra constituïda per
dos volums, ha tingut una fase prèvia a l’estrena. En aquesta i
suposo que amb la intenció d’anar creant espectatives, s’han
posat a la xarxa capítols de parts d’aquesta, i ha engegat un
diàleg entorn a la seva temàtica.
Personalment m’ha
semblat una drama, sensible i caracteritzat pel seu afany de ser
conflictiu, potser perquè a mi personalment m’ha creat ganes de
veure’n la segona part i m’ha remogut les entranyes, en quan a,
qüestionar-me quin valor té el sexe en la societat actual.
No obstant, m’ha
semblar un xic lenta i comparteixo l’opinió d’alguns que, diuen
que no els ha impactat més enllà del que pugui suscitar la pròpia
historia, d’un personatge amb rerefons obscur. Un seguit de
vivències d’una dona que, narren la fredor de la seva relació amb
el sexe.
dijous, 9 de gener del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)