Duració,
95 minuts.
Brasil,
Uruguai, Alemanya, 2018.
SINOPSI
Irene
és una mestressa de casa de Rio de Janeiro que, té quatre fills i
ha acollit a la seva germana i el seu fill, víctimes de
maltractaments. Junt amb el seu marit formen un clan molt unit que ha
d'afrontar molts problemes en el seu dia a dia.
Tret
de Filmaffinity.
 |
| El director, Gustavo Pizzi. |
NÚRIA
opina.
Una
actuació immillorable de Karine Tebles per interpretar el retrat
d'una dona que va pel món amb quatre fills i un marit, venent
llençols amb una furgoneta per mal guanyar-se la vida.
El
personatge de la mare m'ha semblat una mica sobre actuat i exagerat,
pel meu gust i amb un protagonisme massa pesant i al final acaba
desfigurant una crònica de costums, d'un país on tot cau a trossos
de vell i tronat o de mala qualitat, menys les cases dels molt rics
que, cada vegada són més.
La
veritat és que estic d'acord amb alguna opinió crítica que remarca
que sembla una pel·lícula banal, però no ho és i que darrere d'un
rerefons de crònica familiar s'hi amaga una anàlisi d'un país
Brasil que, va cap on va...com tots els que s'han apuntat a un
capitalisme salvatge que ho arrasa tot, per tal que, quatre obtinguin
uns beneficis desmesurats.
Pel·lícula
interessant pel que els agrada esbrinar tot allò que es pot trobar
darrere d'una aparença nímia.
M'ha
agradat, però.
MARTINA
opina.
Suposo
que aquesta obra tenia sentit que l'anéssim a veure només pel fet
de fer-li honor a la nostra tradició, de mare i filla, ja que tracta
d'una mare i de la família i tal. A més a més, em sembla que a la
Núria li venia de gust perquè té alguns guardons i la crítica
l'ha deixat molt bé. I en tot cas, tampoc no teníem altra opció en
ment que, ens semblés més atractiva.
A
mi personalment, m'ha semblat un retrat correcte, ben fet, ens
ensenya les entranyes d'una família del Brasil de classe mitjana. Un
viatge en aquest context. Un entorn, on tot gira, al voltant d'una
dona forta que sosté, ferma, el pilar de la seva gent.
En
tot cas sincerament no m'ha aportat res estimulant, cal dir que fins
i tot m'ha avorrit, ja que me li ha faltat marxa i algun ingredient
de sofisticació. Potser és massa sosa pel meu gust, mancada de
sentit de l'humor amb el qual connectar, o màgia, o acidesa, o
crítica. Rebem molta informació, veiem imatges constantment i
aquest tipus de registre, cinema de relat, cada cop em costa més.
Potser
és cosa meva, sento que hem passat una estona, però la que no
podria definir com a estimulant. Seria en tot cas un temps
transcorregut sense cap matís. No pretenc ser contundent contra el
treball aliè, en qualsevol cas crec que sobretot la feina del
repartiment està molt ben feta, i sospito que, el fet que veiem cine
cada setmana, provoca en conseqüència, viure l'experiència de
manera menys estrident.
